PER REACCIONS QUÍMIQUES
Les substàncies químiques poden combinar-se amb certs metalls per iniciar una activitat química en la qual hi haurà transferència d'electrons produint càrregues elèctriques.
El procés es basa en el principi de l'electroquímica. El nombre de càrregues positives i negatives són iguals, de manera que tota la solució té una càrrega neta nul·la. Després, quan s'introdueixen en la solució barres de coure i zinc, aquestes reaccionen amb ella.
El zinc es combina amb els àtoms de sulfat; i ja que aquests àtoms són negatius, la barra de zinc transmet ions de zinc positius (Zn +); els electrons procedents dels ions de zinc queden en la massa de zinc, de manera que la barra de zinc té un excés d'electrons, o sigui una càrrega negativa. Els ions de zinc es combina amb els ions de sulfat i els neutralitzen, de manera que ara la solució té mes càrregues positives. Els ions positius d'hidrogen atrauen electrons lliures de la barra de coure per neutralitzar novament la solució. Però ara la barra de coure té una deficiència d'electrons pel que presenta una càrrega positiva.
PER PRESSIÓ
Quan s'aplica pressió a alguns materials, la força de la pressió passa a través del material als seus àtoms, desallotjant els electrons de les seves òrbites i empenyent-los en la mateixa direcció que té la força. Aquests fugen d'un costat del material i s'acumulen en el costat oposat. Així cessa la pressió, els electrons tornen a les seves òrbites.
Els materials es tallen en determineu formes per facilitar el control de les superfícies que hauran de carregar-se; alguns materials reaccionessin a una pressió de flexió en tant que altres respondran a una pressió de torsió. Piezoelectricitat és el nom que es dóna a les càrregues elèctriques produïdes per l'efecte de la pressió. L'efecte és més notable en els vidres, per exemple sals de Rochelle i certes ceràmiques com el titanat de bari.
PER ACCIÓ DE LA LLUM
La llum en si mateixa és una forma d'energia i molts científics la consideren formada per petits paquets d'energia anomenats fotons. Quan els fotons d'un raig lluminós incideixen sobre un material, alliberen energia. En alguns materials l'energia procedent dels fotons pot ocasionar l'alliberament d'alguns electrons dels àtoms.
El zinc es combina amb els àtoms de sulfat; i ja que aquests àtoms són negatius, la barra de zinc transmet ions de zinc positius (Zn +); els electrons procedents dels ions de zinc queden en la massa de zinc, de manera que la barra de zinc té un excés d'electrons, o sigui una càrrega negativa. Els ions de zinc es combina amb els ions de sulfat i els neutralitzen, de manera que ara la solució té mes càrregues positives. Els ions positius d'hidrogen atrauen electrons lliures de la barra de coure per neutralitzar novament la solució. Però ara la barra de coure té una deficiència d'electrons pel que presenta una càrrega positiva.
PER PRESSIÓ
Quan s'aplica pressió a alguns materials, la força de la pressió passa a través del material als seus àtoms, desallotjant els electrons de les seves òrbites i empenyent-los en la mateixa direcció que té la força. Aquests fugen d'un costat del material i s'acumulen en el costat oposat. Així cessa la pressió, els electrons tornen a les seves òrbites.
Els materials es tallen en determineu formes per facilitar el control de les superfícies que hauran de carregar-se; alguns materials reaccionessin a una pressió de flexió en tant que altres respondran a una pressió de torsió. Piezoelectricitat és el nom que es dóna a les càrregues elèctriques produïdes per l'efecte de la pressió. L'efecte és més notable en els vidres, per exemple sals de Rochelle i certes ceràmiques com el titanat de bari.
PER ACCIÓ DE LA LLUM
La llum en si mateixa és una forma d'energia i molts científics la consideren formada per petits paquets d'energia anomenats fotons. Quan els fotons d'un raig lluminós incideixen sobre un material, alliberen energia. En alguns materials l'energia procedent dels fotons pot ocasionar l'alliberament d'alguns electrons dels àtoms.
L'efecte fotoelèctric es pot usar de tres maneres:
1.-fotoemisió: L'energia fotònica d'un raig de la llum pot causar l'alliberament d'electrons de la superfície d'un cos que es troben en un tub al buit. Llavors una placa recull aquests electrons.
2.-Fotovoltaica: L'energia lluminosa que s'aplica sobre una de dues plaques unides, produeix la transmissió d'electrons d'una placa a una altra. Llavors les plaques adquireixen càrregues oposades en la mateixa manera que una bateria.
3.-Fotoconducción.- L'energia lluminosa aplicada a alguns materials que normalment són mals conductors, causa l'alliberament d'electrons en els metalls, de manera que aquests es tornen millors conductors.
PER CALOR
2.-Fotovoltaica: L'energia lluminosa que s'aplica sobre una de dues plaques unides, produeix la transmissió d'electrons d'una placa a una altra. Llavors les plaques adquireixen càrregues oposades en la mateixa manera que una bateria.
3.-Fotoconducción.- L'energia lluminosa aplicada a alguns materials que normalment són mals conductors, causa l'alliberament d'electrons en els metalls, de manera que aquests es tornen millors conductors.
PER CALOR
A causa que alguns materials alliberen fàcilment els seus electrons i altres materials els accepta, pot haver transferència d'electrons, quan es posen en contacte dos metalls diferents.
Aquest mètode és anomenat termoelectricitat. Mentre més gran sigui la calor que s'apliqui, major serà la càrrega que es formi. Quan es retira la font de calor, els metalls es refreden i les càrregues es disparen.
PER MAGNETISME
Tots coneixem els imants, i els han manejat alguna que altra vegada. Per tant, hi podrà haver observat que, en alguns casos, els imants s'atreuen i en un altre cas es repel·leixen.
La raó és que els imants tenen camps de força que actuen un sobre l'altre recíprocament. La força d'un camp magnètic també es pot fer servir per desplaçar electrons.
Aquest fenomen rep el nom de magnetoelectricidad; a força d'aquest un generador produeix electricitat. Quan un bon conductor, per exemple, el coure es fa passar a través d'un camp magnètic, la força del camp subministrés l'energia necessària perquè els àtoms de coure alliberin els seus electrons de valència.
Tots els electrons es mouran en certa direcció, depenent de la forma en què el conductor encreuament el camp magnètic, el mateix efecte, s'obtindrà si es fa passar el camp al llarg del conductor. L'únic requisit és que hi hagi un moviment relatiu entre qualsevol conductor i un camp magnètic.
PER MAGNETISME
Tots coneixem els imants, i els han manejat alguna que altra vegada. Per tant, hi podrà haver observat que, en alguns casos, els imants s'atreuen i en un altre cas es repel·leixen.
La raó és que els imants tenen camps de força que actuen un sobre l'altre recíprocament. La força d'un camp magnètic també es pot fer servir per desplaçar electrons.
Aquest fenomen rep el nom de magnetoelectricidad; a força d'aquest un generador produeix electricitat. Quan un bon conductor, per exemple, el coure es fa passar a través d'un camp magnètic, la força del camp subministrés l'energia necessària perquè els àtoms de coure alliberin els seus electrons de valència.
Tots els electrons es mouran en certa direcció, depenent de la forma en què el conductor encreuament el camp magnètic, el mateix efecte, s'obtindrà si es fa passar el camp al llarg del conductor. L'únic requisit és que hi hagi un moviment relatiu entre qualsevol conductor i un camp magnètic.
